La font monumental que presideix la Plaça Espanya és una de les imatges emblemàtiques d'aquest punt de Barcelona. Qualsevol angle de la plaça és bo per observar un monument de tall clàssic i efecte impactant. Una grup escultòric que dóna el tret de sortida al passeig per la zona on es celebrà l'Exposició Internacional de 1929.

Quan per la primavera de l'any 1929 s'inaugurava l'Exposició Internacional de Barcelona, la font monumental que havia de presidir l'entrada al recinte no estava encara acabada. Les obres havien començat tot just el gener del mateix any. Concebuda per l'arquitecte Josep Maria Jujol, un dels principals col·laboradors de Gaudí, la font és una gran al·legoria que ret homenatge a l'aigua. Aquesta pren protagonisme en els diferents conjunts escultòrics que la decoren en un clàssic estil noucentista.

Per l'execució de les escultures, Jujol va comptar amb l'ajuda d'artistes de renom. Miquel Blay va ser l'encarregat de fer les escultures principals que representen els tres mars de la península ibèrica i els principals rius que els reguen: l'Ebre, el Tajo i el Guadalquivir. Els germans Osté van dissenyar les figures de les cantonades. Són l'Abundància, la Salut i la Navegació. I el treball del pebeter superior va ser obra de Frederic Llobet. L'ús de materials nobles com són el marbre, el ferro forjat i el bronze, i l'alçada considerable del monument, de 33 metres, formen un conjunt impactant. La flama que crema al capdamunt del pebeter de la font culmina la majestuositat d'aquesta gran obra.