El nucli del barri de Sarrià, constituït per petites places i l'eix vertebrador del carrer Major, és un mirall perfecte de la història de Sarrià, on gairebé cada establiment, casa o edifici ens parla dels inicis de la que fou una de les viles més pròsperes del pla de Barcelona.

L'esperit de l'antiga vila que passà a formar part de Barcelona el 1921, l'última annexionada, és present en el carrer Major. El traçat d'aquesta via, eix vertebrador del nucli antic, coincideix amb l'antic camí que unia Barcelona amb Sarrià, on hi ha les cases més antigues del barri. A la plaça del Consell de la Vila s'hi aixeca l'antic edifici consistorial, avui seu del Districte, davant del qual es pot admirar una escultura de Josep Clarà, "Pompona". A la plaça de Sarrià, una escultura d'Emili Armengol, "Portal de Sarrià", expressa la unió dels pobles que formen el districte.

El nucli antic el constituïen l'església parroquial de Sant Vicenç i els terrenys que l'envoltaven, limitats per la riera de Gardenyes i la Riera Blanca, actuals Via Augusta i avinguda de J.V. Foix, en honor al reconegut poeta català que fou fill del barri. Una vila d'essència rural que en el segle XIX va veure com el progrés la transformava en un espai de residència de menestrals i de burgesos catalans que hi instal·laven les seves torres d'estiueig. Avui les podem contemplar aquí i allà en passatges com el de Mallofré o en l'encantadora plaça de Sant Vicenç.