A Terrassa, a 28 km a l'oest de Barcelona, els arquitectes modernistes van crear, a més de cases luxoses, fàbriques i edificis públics. La ciutat ha transformat el passat industrial en museus i rutes turístiques. A 5 km del centre es troba el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

De la Terrassa medieval es conserva una torre del recinte emmurallat, la Torre del Palau, el conjunt monumental de les tres esglésies de Sant Pere (s. IX-XII) i el Castell-cartoixa de Vallparadís (reconstruït el 1947 i seu del Museu de Terrassa). Fins a l'arribada de la revolució industrial, a principis del s. XIX, Terrassa era una vila d'agricultors i teixidors de llana. Durant els 150 anys posteriors, la indústria tèxtil es va convertir en el motor de la nova ciutat. Dels tallers artesanals es va passar a fàbriques alimentades per màquines de vapor que van omplir el cel de xemeneies i fum. Se'n conserven vint-i-cinc com a símbol del passat industrial: la Bòbila Almirall de 63 m és la xemeneia amb escala de cargol més alta del món. Terrassa va saber apreciar l'estil modernista. S'hi van construir edificis industrials, municipals i familiars: el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya està situat en una fàbrica espectacular de 1907; el Mercat de la Independència, de 1908; la Masia Freixa, que originàriament va ser pensada com una fàbrica de filatures i que data de 1910, i la Casa Alegre de Sagrera, de 1911.

Des de fa trenta anys s'hi celebra el Festival de Jazz de Terrassa, el més prestigiós de Catalunya.