Denominada popularment "El frare blanc", aquesta majestuosa torre modernista despunta a l'elegant avinguda del Tibidabo, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Com un carmel embolcallat, el seu aspecte és un reclam seductor per la nostra mirada, herència del passat senyorial de la ciutat.

Les parets blanques de la casa Roviralta atrauen la mirada de qualsevol vianant. Però el sobrenom de "El frare blanc" no li ve pel color de les parets, sinó pel fet que la casa havia estat propietat d'una comunitat de frares dominics, abans de ser adquirida per l'indiano Teodor Roviralta.

Entre el 1903 i el 1913 l'arquitecte Joan Rubió i Bellver es feu càrrec de la seva restauració, canviant quasi totalment l'aspecte de l'antiga masia. L'estructura i la disposició de l'edifici, però, són encara els d'aquella masia, que Rubió va conservar per donar a la nova torre modernista un aire tradicional. Els afegits com ara la tribuna, la galeria, les esplèndides golfes o la capella, són d'una marcada estètica modernista, com ho són les decoracions artesanals de la façana. En contrast amb el blanc de les parets, els marcs de finestres i portes van ser acabats amb maó vist i ceràmica. A la façana, un rellotge de sol amb una inscripció en llatí ens recorda el pas del temps.

La casa que va ser residència de la família Roviralta allotja actualment un restaurant. Els seus salons ens permeten contemplar un interior que conserva molts dels elements decoratius de la torre modernista.