Matèria i espai són els elements amb els que jugava Eduardo Chillida a l'hora de concebre les seves peces. Elogio del agua, porta la clara signatura del seu autor. L'harmonia i el pes de l'obra contrasten amb el gran dinamisme i la força expressiva d'aquesta peça massissa sostinguda sobre l'aigua.

Un bloc de 54 tones de formigó armat se sosté per uns cables d'acer damunt l'aigua d'un llac al Parc de la Creueta del Coll. Es tracta d'una peça massissa, feta amb un tipus especial de formigó i amb la tècnica de l'encofrat. Això va permetre a Eduardo Chillida d'aprofundir en el treball sobre la matèria, que tant l'interessava. El resultat és una obra sòlida i pesada, amb una superfície rugosa que conté una gran densitat. L'altre aspecte amb el qual juga, més enllà de la matèria, és l'espai. L'anomenat "arquitecte del buit" fa penjar l'obra perquè la vol fer lluitar contra la llei de la gravetat. La peça es transforma en un bloc ple de dinamisme. La part superior, definida per les línies rectes i geomètriques, es combina amb una part inferior carregada de corbes i concavitats en forma de grans urpes que semblen voler tocar l'aigua. Són aquests elements orgànics els que es projecten sobre l'espai obert on es troba. Efectivament, en trobar-se a l'aire lliure, aquesta escultura sòbria però amb gran força visual és modelada per la llum canviant del dia.

"Elogio del agua" és una de les obres mestres de l'autor basc amb les quals, segons ell, s'apropa una mica més a la immensitat del cosmos.