Porta nom de reial i ho és per la seva bellesa. Amb un regust elegant accentuat per la font, fanals i palmeres, la plaça Reial és una de les més bullicioses i vitals de Barcelona, especialment de nit. Aquesta és la més apreciada de les places porxades de Barcelona.

Cap el 1835, fruit de les desamortitzacions, desapareixien molts dels edificis religiosos de Barcelona. Va ser el cas de l'antic convent dels caputxins, que va passar a millor vida deixant lliure un gran solar. S'hi urbanitzà, uns anys després, l'actual plaça Reial. L'arquitecte encarregat de l'obra va ser Francesc Molina, que va concebre una plaça luxosa amb la finalitat d'enaltir la monarquia. El rei Ferran VII, monarca de l'època, havia de quedar immortalitzat al centre de la plaça amb una estàtua eqüestre. El monument no es va arribar a fer i al seu lloc hi trobem la font de les Tres Gràcies. A ambdós costats de la font central hi ha dos fanals, obra juvenil d'Antoni Gaudí. Culminats per un casc alat i un drac, els fanals van ser instal·lats a la plaça l'any 1879. Al seu voltant, les palmeres reials engalanen el lloc i li donen un toc exòtic.Tanquen la plaça edificis senyorials, uniformes i porticats on s'hi observen decoracions en terra cuita. Van allotjar la vivenda d'importants famílies barcelonines, tot i que avui aquest caràcter luxós de la plaça ha quedat matitzat per una atmosfera més bohèmia.

La plaça és avui un bullidor de vida nocturna, i sota els porxos s'hi amaguen restaurants, bars i alguns dels locals nocturns més freqüentats de Barcelona.