L'esvelta silueta de l'anomenat popularment pont de Calatrava, es dibuixa a la frontera entre dos districtes de la ciutat de Barcelona: Sant Andreu i Sant Martí. El pont de Bac de Roda es va construir entre els anys 1985 i 1987, al punt d'encreuament entre els carrers Felip II i Bac de Roda.

Santiago Calatrava, arquitecte de renom internacional, va ser l'artífex d'un pont que es va erigir durant la renovació urbanística de la ciutat en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Calatrava va concebre l'obra amb l'estil que tant el caracteritza. Formes corves, inspirades en les línies del cos humà, colors clars i cables en tensió a banda i banda, en un pont adaptat tant al pas dels vehicles com al dels peatons.

Una concepció visual de gran bellesa que s'aixeca sobre les vies del tren, en un barri de Sant Andreu que, quan es va construir el pont, era un focus de problemes socials i urbans. Calia, llavors, millorar i acondicionar espais deteriorats amb la construcció de grans obres d'ingenyeria com aquest pont, que facilitaven la revalorització i integració a la ciutat d'aquestes "noves Barcelones".

A la seva funció real, salvar les vies del tren que separaven ambdós barris, s'hi afegeix la funció simbòlica de cohesionar espais de la ciutat fins aleshores disgregats. Val la pena, per tant, creuar aquesta passarel·la urbana que ha donat imatge de modernitat a Sant Andreu, i contemplar, des d'allà, un barri en plena transformació, i cada cop més humanitzat. La bellesa del pont li va valdre el premi FAD d'arquitectura l'any 1987.