La plaça de la Vila de Madrid, situada molt a prop de la Rambla i la plaça Catalunya de Barcelona, mereix una aturada en el camí. Envoltats d'edificis d'elegants façanes, podrem contemplar el jaciment sepulcral més important de la Barcino romana. Un espai al districte de Ciutat Vella que ens descobreix el passat romà de la ciutat.

La plaça de la Vila de Madrid es va urbanitzar durant els anys 50 del segle passat, a l'espai que ocupava l'antic convent de Santa Teresa de les Carmelites de Barcelona, destruït l'any 1936 com a conseqüència de l'incendi provocat pels bombardejos que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. Arran de les obres posteriors va quedar al descobert una antiga necròpolis romana que es va incloure en un espai enjardinat. Anys més tard es va afegir una passarel·la elevada des d'on podem veure un total de 70 tombes datades entre els segles I i III d.C. Una oportunitat única per conèixer com els romans construïen els seus cementiris fora muralles, al costat dels camins i alineats, com en un seguici que els apropés cap el més enllà. Els sepulcres en pedra que hi trobem a la necròpoli tenen diferents morfologies: els més arrodonits o cupae, ares i esteles. A la mateixa plaça de la Vila de Madrid té la seu una de les institucions culturals més importants de la ciutat: l'Ateneu barcelonès, al palau de Savassona. Un singular entorn producte de la feina feta per l'arquitecte Adolf Florensa durant els anys 50 i 60 en un estil sobri típic de les cases del segle XIX d'aquesta zona. Embelleix l'espai de la plaça una font coronada per l'escultura en marbre d'una dona que recorda les Majas del pintor Francisco de Goya. És de l'artista Lluís Montané. Una discreta placa ret homenatge a les víctimes de l'atemptat terrorista de l'11 de març del 2004 a Madrid.