Si voleu entendre per què un cementiri pot ser també ple d'art, acostar-vos al del Poblenou us respondrà la pregunta. Compta amb dues àrees diferenciades, l'original, i l'ampliada durant la segona part del segle XIX. Arreu hi trobarem racons de gran interès artístic, històric i emocional.

Es tracta d'un petit museu funerari replet d'escultures i racons de gran harmonia. Resultat de la reconstrucció del 1819, després que les tropes napoleòniques haguessin destruït l'antic cementiri de l'Est, l'any 1775, és obra de l'arquitecte italià Antonio Ginesi. Aquest el va dissenyar en un sobri estil neoclàssic que apunta elements d'inspiració egípcia.

Encabeix tombes de personatges tan destacats com ara Josep Anselm Clavé, Serafí Pitarra o la família Maldà. També hi ha tombes anònimes, com la venerada tomba del "santet" de Poblenou, un noi del barri i a qui encara se li fan nombroses ofrenes. O les tombes dels gitanos, amb escultures, de vegades realistes, com la d'un home vestit elegantment que porta a la butxaca el seu inseparable paquet de tabac.

Va ser ampliat la segona meitat del segle XIX; la part més moderna possibilitava que les famílies benestants de la burgesia barcelonina s'hi fessin construir pavellons i mausoleus de gran qualitat artística. Arreu del cementiri, però, llueixen escultures de gran bellesa, com ara la del "Petó de la mort", de Jaume Barba, del 1930.