Una noia agenollada, mig caiguda, amb les mans agafades delicadament i el rostre cobert per la cabellera, sura enmig de l'estany de la plaça d'Armes, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Sembla que res ni ningú la pugui consolar. El Desconsol pren aquí forma d'escultura femenina.

L'escultor Josep Llimona va rebre el premi a la V Exposició Internacional d'Art el 1903, per la seva primera versió de la popular escultura El Desconsol. La del Parc de la Ciutadella és una còpia de l'original, feta en marbre, executada el 1917 i que es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Sembla que la idea inicial era que aquesta figura formés part d'un panteó funerari. Potser per això, la peça concebuda per Llimona representa una dona misteriosa en actitud de deixadesa i tristor. Com les escultures renaixentistes, sorgeix del bloc de pedra, però la suavitat i arrodoniment de les seves formes contrasta amb la duresa del material. La d'aquesta dona és una melanconia continguda que podem percebre subtilment però que amaga bona part del món interior del personatge. El rostre, cobert per la cabellera, ens és desconegut. Només el gest de les mans, lleugerament agafades, dóna vida a l'escultura.

Efectivament, el Desconsol és una peça plenament modernista, carregada de simbolisme i alhora despullada de dramatisme. La idealització de la figura femenina i de la temàtica del dolor caracteritzen el gust de l'època. Allunyada de la vitalitat de les obres de Rodin, l'escultura de Llimona marca el període previ a l'inici de les avantguardes artístiques.