El Palau Güell, obra de joventut d'Antoni Gaudí, uneix una sumptuositat de regust medieval amb l'extravagància única de l'arquitecte. L'edifici es va acabar de construir el 1890, i fou la residència privada del mecenes de Gaudí, el Comte Güell. El Palau Güell ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El riquíssim empresari, hisendat i polític Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846-1918) va ser el principal mecenes de Gaudí. El 1885, abans que l'arquitecte fos conegut, el Comte Güell li encarregà la construcció de la seva pròpia residència. Gaudí era conscient del desig de Güell de fer ostentació davant les seves amistats (la casa serviria per a exposicions, concerts, etc.). I va concebre un projecte arquitectònic insòlit i agosarat. Es basava en una utilització innovadora de les tècniques constructives tradicionals, així com en l'ús d'una gran varietat de materials, incidint especialment en aquells més cars, com el marbre. Gaudí combinà l'estructura quadrada típica dels palaus medievals catalans i un exquisit cassetonat dels sostres de fusta amb innovacions com l'arc parabòlic, tan característic de la seva obra. No va crear tan sols un palau, sinó també una metàfora, ja que aquest ascendeix, com el propi Güell, del fosc soterrani de la pobresa fins la festa de color de la coberta. I és que la planta baixa, marcada per la severitat del marbre gris, contrasta màgicament amb el joc de colors i formes de les vint xemeneies-escultura del terrat. Aquestes xemeneies varen ser recobertes pel genial arquitecte amb materials de rebuig que incloïen rajoles trencades i restes de plats esmicolats procedents de la Cartuja de Sevilla. Un trencadís de ceràmica, marbre i vidres de colors decora aquestes xemeneies, veritables símbols del Palau Güell.